MATRIMONI !!!
Principalment explicaré la gran diversitat de matrimonis que existeixen avui dia, abans de tot cal preguntar-se que entenem per matrimoni, i algunes de les noves respostes poden ser:
- L’inici del divorci.
- Una nova etapa cap a la destrucció de la fidelitat.
- Una nova experiència: el sadomasoquisme.
- Naixement d’un nou fruit malaltís i maquiavèl-lic.
- Coneixement humà sobre els maltractaments.
Totes aquestes propostes esmentades anteriorment podrien ser una mica negatives però si parem atenció a les notícies que cada migdia envaeixen la pantalla del nostre televisor podem comprovar que formen part de les nostres vides, qui no ha escoltat amb tota mena de detalls com un ganivet ha estat repetidament clavat a les espatlles d’una noia? O... qui no ha vist el mostruós rostre d’alguna senyoreta, tot decorat amb rodonetes de color morat? Són molts i cada dia en són més els casos com aquests que es van amuntegant en esqueles o en denúncies que no porten a cap lloc. No m’agradaria no esmentar que els homes també són víctimes, però en una cantitat mínima.
Actualment el número de divorcis ha augmentat d’una manera escandalosa, parelles joves que es separen ja que en el matrimoni han descobert que l’amor de la seva vida es el veí del cinqué, parelles que volien veure reflectits els seus somnis en la convivència dièria i han descobert una nova forma de patiment. Per deixar de patir només cal separar-se i trencar la promesa que es va fer (hasta que la muerte os separe), els humans avui dia en sabem fer promeses? Aquest és un tema del qual no parlaré pero que fa què pensar a més d’un de nosaltres. El pitjor es quan apareix una nova vida entre la parella, l’anomenat “fill”, és bonic compatir cada una de les noves gestes del nadó pero no és tan bonic quan el jutge ha de repartir el temps de convivència del nen entre els pares. Aquí comença una altra etapa i es la lluita entre mare i pare per veure qui es queda al fill, un fill que es fruit dels dos.
Fill o mostre? Com poden els pares arribar a la destrucció d’un nen tan innocnet? No s’adonen de l’inestabilitat que causen en la psicologia personal i sentimental de la criatura? Sembla ser que no, quan passen uns anys i el nen o la nena te prou conciència per actuar per ell mateix, llavors tothom s’emporta les mans al cap, seria convenient portar-lo a un psicòleg? Ara, quan tot el mal està fet i és irreparable?
Que s’ha fet del veritable matrimoni? És cert que encara queden famílies formades per els pares i els fills i es troben molt unides, però... heu preguntat a aquests nens de les “famílies unides” quants amics tenen que encara conservin els dos papes a casa i la convivència sigui agradable? Em sembla que la resposta no serà gaire positiva i no ho dic per dir sinó per experiència.
Ara parlaré del matrimoni de conveniència i matrimonis entre parelles homosexuals. Primerament dels matrimonis de conveniència: són persones que s’estimen? La resposta és “NO”, per això diem de conviència, (perdoneu que repeteixi tants cops la paraula però vull que quedi clar), per signar el paper en el que quedarà constància que s’ha format una nova parella , es tindran que superar vàries etapes, per exemple: a cadascun del components del futur matrimoni se’ls faran un munt de preguntes en relació a la parella, les respostes hauran de ser correctes per poder-se casar. Molts d’aquests paperets signats només seran el resultat de més paperets i és que s’han posat de moda gràcies a la immigració, tot aquest procés només és per aconseguir la residència al país.
I per acabar els matrimonis entre homosexuals: llibertad o llibertinatge? La resposta la deixo a les vostres mans. D’aquí només faré saber que encara que la gent es casi amb persones del mateix sexe, a mi tant me fa, tothom es lliure de fer el que vulgui amb la seva vida sempre i quan no perjudiqui a ningú. Peró el que em sembla més absurd és que per sergons quines coses el procés sigui “paper mullat”, per exemple: els drets sobre els fills, si tots dos fan de pares... no tenen els mateixos drets? Sembla ser que no. Llavors d’això que en diem: matrimoni de fet o matrimoni casual?
Principalment explicaré la gran diversitat de matrimonis que existeixen avui dia, abans de tot cal preguntar-se que entenem per matrimoni, i algunes de les noves respostes poden ser:
- L’inici del divorci.
- Una nova etapa cap a la destrucció de la fidelitat.
- Una nova experiència: el sadomasoquisme.
- Naixement d’un nou fruit malaltís i maquiavèl-lic.
- Coneixement humà sobre els maltractaments.
Totes aquestes propostes esmentades anteriorment podrien ser una mica negatives però si parem atenció a les notícies que cada migdia envaeixen la pantalla del nostre televisor podem comprovar que formen part de les nostres vides, qui no ha escoltat amb tota mena de detalls com un ganivet ha estat repetidament clavat a les espatlles d’una noia? O... qui no ha vist el mostruós rostre d’alguna senyoreta, tot decorat amb rodonetes de color morat? Són molts i cada dia en són més els casos com aquests que es van amuntegant en esqueles o en denúncies que no porten a cap lloc. No m’agradaria no esmentar que els homes també són víctimes, però en una cantitat mínima.
Actualment el número de divorcis ha augmentat d’una manera escandalosa, parelles joves que es separen ja que en el matrimoni han descobert que l’amor de la seva vida es el veí del cinqué, parelles que volien veure reflectits els seus somnis en la convivència dièria i han descobert una nova forma de patiment. Per deixar de patir només cal separar-se i trencar la promesa que es va fer (hasta que la muerte os separe), els humans avui dia en sabem fer promeses? Aquest és un tema del qual no parlaré pero que fa què pensar a més d’un de nosaltres. El pitjor es quan apareix una nova vida entre la parella, l’anomenat “fill”, és bonic compatir cada una de les noves gestes del nadó pero no és tan bonic quan el jutge ha de repartir el temps de convivència del nen entre els pares. Aquí comença una altra etapa i es la lluita entre mare i pare per veure qui es queda al fill, un fill que es fruit dels dos.
Fill o mostre? Com poden els pares arribar a la destrucció d’un nen tan innocnet? No s’adonen de l’inestabilitat que causen en la psicologia personal i sentimental de la criatura? Sembla ser que no, quan passen uns anys i el nen o la nena te prou conciència per actuar per ell mateix, llavors tothom s’emporta les mans al cap, seria convenient portar-lo a un psicòleg? Ara, quan tot el mal està fet i és irreparable?
Que s’ha fet del veritable matrimoni? És cert que encara queden famílies formades per els pares i els fills i es troben molt unides, però... heu preguntat a aquests nens de les “famílies unides” quants amics tenen que encara conservin els dos papes a casa i la convivència sigui agradable? Em sembla que la resposta no serà gaire positiva i no ho dic per dir sinó per experiència.
Ara parlaré del matrimoni de conveniència i matrimonis entre parelles homosexuals. Primerament dels matrimonis de conveniència: són persones que s’estimen? La resposta és “NO”, per això diem de conviència, (perdoneu que repeteixi tants cops la paraula però vull que quedi clar), per signar el paper en el que quedarà constància que s’ha format una nova parella , es tindran que superar vàries etapes, per exemple: a cadascun del components del futur matrimoni se’ls faran un munt de preguntes en relació a la parella, les respostes hauran de ser correctes per poder-se casar. Molts d’aquests paperets signats només seran el resultat de més paperets i és que s’han posat de moda gràcies a la immigració, tot aquest procés només és per aconseguir la residència al país.
I per acabar els matrimonis entre homosexuals: llibertad o llibertinatge? La resposta la deixo a les vostres mans. D’aquí només faré saber que encara que la gent es casi amb persones del mateix sexe, a mi tant me fa, tothom es lliure de fer el que vulgui amb la seva vida sempre i quan no perjudiqui a ningú. Peró el que em sembla més absurd és que per sergons quines coses el procés sigui “paper mullat”, per exemple: els drets sobre els fills, si tots dos fan de pares... no tenen els mateixos drets? Sembla ser que no. Llavors d’això que en diem: matrimoni de fet o matrimoni casual?
